Pròleg

La mirada ho és tot.
Què veiem quan mirem?
La resposta explica la nostra manera d’estar en el món.
La fotografia és l’art d’aconseguir que els altres vegen la realitat que ha commogut l’artista. La selecció de la imatge, l’enquadrament, la composició i l’edició es conjuguen per a aconseguir el repte de transmetre amb força un missatge.
Aquesta és la mirada d’un artista jove que ens parla de bellesa, llibertat, gaudi, amor, amistat, felicitat, compromís, denúncia, introspecció, cerca de sentit i capacitat per a transcendir el dolor, veient-lo des d’endins i des de dalt també, per a mantindre sempre la clarividència que ens ancora a l’essència de la vida.

És una mirada que naix i es fa, a poc a poc, al compàs de cançons que la van nodrint i es convertiran en banda sonora d’una vida plena i fèrtil, que continua bategant en els qui hem caminat i aprés a mirar amb ell. Cançons intel·ligents i compromeses que van posar veu i poesia al seu sentir. Ell mateix va triar com a títol d’algunes de les seues fotos fragments d’aquestes cançons (marcats en negreta). Nosaltres només hem agafat el testimoni per a estendre aquest “maridatge” entre música, poesia i imatge, intentant que les seues fotos expressen amb més força, si cap, el batec d’una vida que roman.

Àlex se’n va anar massa prompte, però el seu pas pel món va deixar rastres de llum inesborrables. Aquesta és només una mostra d’un llegat que crida vida des de cadascuna de les imatges.